Història

L’Associació de Pessebristes de Barcelona es la degana del pessebrisme, mundial. La seva fundació es remunta a l’any 1863.

La primera noticia que es té, de L’Associació de Pessebristes de Barcelona és la publicada al Diario de Barcelona, conegut popularment pel Brusi.

El dia 9 de febrer del 1862, sota el títol de Fundación de una Sociedad de Pesebristas a imitación de otra anterior“Uno de estos días ha habido una reunión de aficionados a Belenes, la cual ha tenido por objeto constituir una especie de sociedad, entre cuyas bases, iguales o parecidas a las que ya existían antiguamente,* es notable la de que todos y cada uno de sus miembros se obligan a poner de manifiesto cada año el respectivo Belén; que los días de iluminación serán distintos teniendo particular cuidado en que estén repartidos en los diferentes días de la semana y que cada uno destinará una noche exclusivamente para los asociados, quienes podrán hacer en el acto todas cuantas observaciones o censuras tengan por conveniente acerca de la distribución de los respectivos belenes, a fin de que estos vayan adquiriendo cada año mayor gusto y novedad.”

*Fem notar que l’escrit fa referencia que ja existia anteriorment una entitat mes antiga

La segona referència que es té és del mateix diari amb data 17 de novembre de 1863 en la que es relata La Sociedad de Aficionados a los Belenes, da normas artisticas. “Anteayer celebraron una reunión los aficionados a Belenes de esta capital, con el objeto de ponerse de acuerdo acerca del modo de construir aquellos artísticamente. Parece que para ello acordaron ciertas bases que servirán mucho para que se presenten con la debida propiedad.”

De l’any següent ja hi ha referència del fet que els estatuts estan fets. La notícia es titula Estatutos de la Sociedad de Pesebristas. En ella s’escriu: “Hemos visto los estatutos por los que se rige la sociedad de pesebristas de esta capital. Por su primer artículo todos los pesebristas asociados contraen la obligación de hacer Belén y de iluminarlo*, a lo menos seis noches, desde el día 26 de diciembre hasta el dos de febrero de cada año, a menos de haber sobrevenido alguna desgracia de familia que lo impida. Los demás articulos contienen obligaciones y privilegios de Pesebristas. El tribunal de clasificación se titula “Tribunal de la gaita”, y su Presidente el Gaita 1º. Termina el cuaderno de dichos estatutos con las prescripciones que deben tener presentes los Pesebristas para que el Belén produzca el golpe de vista artístico que desea el autor.”

* En aquella època els pessebres s’il·luminaven amb llums de petroli o d’oli (gresolets), i com que eren necessaris una preparació i cura especials, no podien il·luminar-los en tot moment, i sols ho feien en determinats dies, que eren els que assenyalaven per a ésser visitats.

Els estatuts, apart de temes relacionats amb el funcionament de l’entitat, contenen articles molt curiosos com un que diu que s’exclou tota discussió i polèmica sobre qüestions religioses i polítiques, i un altre que en les reunions que tinguin els pessebristes no s’admet cap joc de cartes, ni de daus, ni d’atzar, ni molt menys dels prohibits en bona societat.

També es curiós el que diu l’article 15: El pessebrista que tingui mal humor en alguna de les reunions que se celebri, pagarà una penyora de sis rals de billó, i si reincideix, se li ensenyarà el camí de la porta. No deixa de ser significatiu el que diuen els articles 20 i el 21: Si arribés es cas (Deu no ho permeti), de que tingués d’ésser expulsat de l’Associació algun dels seus individus, tots els associats portaran dol per espai de tres dies. Aquest dol consistirà en una agulla de pit de cap negre, clavada a la part interior de l’armilla.

En referència als pessebres fa un seguit de Prescripcions que cal tinguin en compte els senyors pessebristes en fer els seus pessebres.

El principal d’un pessebre es el paisatge, contribueix al bon efecte del paisatge: el cel, el color, les muntanyes, la il·luminació, l’arbrat, i per últim, les figures.

En el paisatge deu buscar-se la naturalitat i contrast d’uns termes amb altres. Les muntanyes, que es vegin allunyades de l’horitzó. El color de les muntanyes contribuirà al bon efecte, sobretot si es fa de manera que indiqui estar il·luminades pel sol, que al temps que aclareix uns punts en deixa d’altres més o menys foscos. Les ombres ben enteses, en tot paisatge, tenen gran importància, renaixen els punts il·luminats i allunyen els termes, enganyant la vista del observador. Tindrà un mal efecte conservar un mateix to de color, ja que la natura presenta diferents tons en una extensió quelcom ampla, que és el que es tracta d’imitar.

L’arbrat exigeix certa cura. N’hi ha prou amb que es posin arbres en primer i segon terme per al bon efecte del conjunt.

Les figures contribueixen a que un pessebre es presenti complet. Sense elles el paisatge seria trist i no tindria terme de comparació. Serà sempre de bon efecte que les figures no tinguin més de tres quarts de pam. Amb figures grans, els grans cims semblarien muntanyetes i, aquestes, munts de terra, els rius torrents i les coves forats.

Per bo que sigui un paisatge no produirà bon efecte si el cel no és ben pintat. Es recomana als pessebristes que no vulguin estalviar uns quants diners necessaris per a tenir un celatge amb propietat.

La il·luminació d’un pessebre és altra de les parts més importants. Si en primer terme és bo posar poca llum, no passa el mateix en el segon i menys en el tercer, augmentant la llum en l’horitzó.  Es a dir, la llum va creixent per graus a mida que s’aparta del que mira, i va apropant-se a l’horitzó.

Tot pessebrista deu recordar-se que quan es contempla la natura, el fons del paisatge sempre es veu a l’altura de la vista, quan arriba a l’horitzó. Fins el mar i tot puja al nivell de la vista si es mira des del cim d’una muntanya, per alta que sigui.

Fa un bon efecte començar un paisatge a poca alçada i baixar-lo o pujar-lo, segons sigui la composició que s’adopti, però sempre l’horitzó deu estar al nivell de la vista.

Com a llei general, pot establir-se que no deuen buscar-se efectes que no siguin naturals, sempre la veritat. El pessebre deu fer-se de manera que tingui l’aprovació d’un bon paisatgista i que el mateix pugui ésser ensenyat a una senyoreta que a un sacerdot.

Entre els socis fundadors d’aquesta Sociedad hi havia representants de tots els estaments socials. Salvador Bordas, el primer president, era galoner d’or, Joan Bastinos era editor, Josep Oriol Mestres era arquitecte, (entre les seves obres destaquen la remodelació de l’edifici de la Foneria al capdavall de la Rambla i la façana de la Catedral de Barcelona).

Artistes com Joan Roig i Soler i Domènech Talarn i Ribot, Miquel Tusquelles i Tarragó. Antoni Bou era mosso de cafè o Josep Sentias cobrador de les cadires de l’església de Sant Just i Pastor. Altres socis foren Narcís Anglada, Ramon Boada, Juli Casañes, Albert Esteve i Ros, Domènec Estreicher, Constantí Grau, Josep i Antoni Mestres, Pere Roca, Joan Serra, Ramón Serra, Joan Surroca, Joan Urgell, i Joan Vila.

L’associació durant aquests 150 anys ha tingut diferents domicilis socials. Fins el 1927, l’associació estigué domiciliada en el domicili del President, a partir d’aquest any, degut al creixement de l’associació, s’arribà a un acord amb l’Acadèmia de la Joventut Catòlica, per llogar unes dependències del seu estatge del carrer de Rivadeneyra, en passar els anys de la guerra civil, la seu social passa al carrer Canuda nº 35 i mes tard, l’any 1946, al carrer Paradís, nº 3 fins al mes de març d’aquest any que passa al Palau Mercader, al carrer Lledó, nº 11.

Al llarg d’aquests anys l’Associació ha adquirit una ingent quantitat figures de pessebre des de les mes senzilles i populars fins a les dels escultors més importants i representatius com Ramon Amadeu, Domènec Talarn, Josep Ginés, Salvador Masdeu, Linus Felix, Lambert Escaler, Pere Teixidor, Miquel Tusquelles, Marti Castells, Antoni Campuzano, Lluís Carratalà, Josep Mª Brull, Daniel José, Josep Traité, Manuel Muns, Pere Catà, Josep Marcè, etc. També aplega objectes i documents de tot allò que directament o indirecta té a veure amb el pessebre i el pessebrisme. Hi són presents figures d’altres zones de la Península, Europa, Àfrica i Amèrica. Una bona part d’aquestes es deuen a una selecta col·lecció que Josep M. Garrut va donar a l’Entitat.

 

L’Associació te una magnifica biblioteca de llibres, revistes, fulletons i conserva tota la documentació, impresos, memòries de les activitats, sobre pessebrisme celebrats no solament a Barcelona sinó a molts indrets del país. L’arxiu documental es completa amb magnífiques col·leccions de cartells, felicitacions de Nadal o estampes. No hi manca la secció fotogràfica, amb documents gràfics de tots els pessebres que al llarg de la seva història l’entitat ha realitzat.

Ara fa cent anys, l’any 1912, Antoni Moliné va assentar les bases del que havia de ser un salt qualitatiu en la tècnica de la construcció dels pessebres, la tècnica del diorama artístic. Aquesta nova manera de presentar els pessebres consisteix en limitar la visió des de un solt punt de vista com si es tractes d’un escenari, utilitzar el guix en comptes del suro i el paper i la utilització de la perspectiva. La seva condició de precursor i d’innovador, de fer recerca en aquest àmbit l’ha convertit en el pare de l’anomenada Escola de Barcelona. En l’actualitat, aquesta escola és valorada i apreciada arreu del món essent moltes les entitats pessebristes que la conreen i la fan servir.

 

El dissabte 31 de maig de 1952 Reunits a la sala municipal de l’Institut Municipal de Historia (Arxiu Històric de la Ciutat) de Barcelona els representants de associacions pessebrístiques internacionals d’ Espanya, Itàlia, França Àustria, Anglaterra, Portugal Bolívia, Xile, Brasil i Estats Units. Espanya estava representada per Barcelona, Sant Sebastian i Madrid. Es funda una federació internacional sota el nom de “Universalis Foederatio Praesepistica” UN-FOE-PRAE. Els objectius de la qual son: Cultivar la promoció i difusió de la tradició del pessebre amb tots els aspectes religiosos i folklòrics, respectant i reconeixent la diversitat cultural de les diferents regions del món. L’objectiu essencial de l’organització és mantenir, revitalitzar i fomentar el pessebrisme com a tradició i diversitat artística, promovent el seu progrés i desenvolupament. Un altre dels objectius era el de promoure la creació de noves associacions.

Posteriorment es van celebrar 2 congressos mes Barcelona, un l’any 1957 i un altre el 2003 en motiu del 50e. Aniversari de la fundació.